Vàrem esser pocs -una llàstima!-, però tanta sort que va ser així. Perquè el desangelat gran teatre d'Artà no deslluís en fredor el concert de Refree, organitzadors i músics decidiren passar-nos a tots darrere del teló, com ja hi havia estat en alguna altra ocasió però ara que recordi tan sols per veure teatre. Gràcies a aquest improvisat espai escènic de cortines per endins, el concert va sortir-ne guanyant. Poc va importar, per no dir gens, que fossim pocs o molts (ja se sap que aquí costa que ens moguem: "uf! Artà és a l'altra punta!" i més si hi afegim que feia gotes!), perquè tots en vàrem sortir beneficiats. Raül Fernández i els seus músics ens van regalar confiança com mai no havia vist, més que en la presentació del "Nones" a l'Espai de Gràcia. Dissabte, l'empegueïdor Raül va despullar més que mai els seus sentiments en forma de cançons, però també el seu sentir més íntim en forma de la paraula expressada. Va haver-la d'emprar com a recurs per tallar el silenci imponent i rompre el gel del format tan "especial" (com bé va dir ell) amb què les condicions el van fer presentar-se finalment. Per tal de fer efectiu el necessari recurs (chapeau! no sé si el concert hauria estat tan càlid sense el seu esforç), sense voler li vàrem fer que es complicàs la vida amb certes confessions que el varen dur a moments ingenus de màxima confidència: "Jo sempre he estat fidel", que va servir per presentar "Faltas leves": gran moment! Un dels molts que hi va haver! Amb un repertori elegant i una interpretació més que majestuosa, vàrem assistir a l'estrena del nou pianista i trompetista que acompanya l'autor de "La Matrona", el disc que venien a presentar. Cada una de les cançons va crear la seva pròpia i única atmosfera i ens varen fer sentir partíceps com a vertaders protagonistes del seu propi món. De ple vàrem caure en la seva música. Gràcies per tot Raül, i sobretot per "Raisa" i "Batís". Però més que res gràcies a tots els que no vareu venir. De tot cor, moltes gràcies pel regal! ;-)