Fa setmanes...

1)...parlava del directe d'Sleeparchive a BCN. El 30 d'abril ve a Mallorca!!!

2)...parlava sobre les primeres impressions que m'havien causat les noves cançons de Sexy Sadie. Aquest és l'article que he escrit per al número d'abril de l'edició de Balears de Mondosonoro:



Sexy Sadie tradueix el seu estat de maduresa en “Translate”

Han estat quasi tres anys preparant el seu disc més personal. Simples, directes i oxigenats de textures denses, sonen millor que mai i també més contagiosos. El nou disc arrenca amb tota una declaració d’intencions: “Heaven knows how much I need, just a very simple thing”, la senzillesa com a eix vertebral.

“The second to last” ataca amb la bateria distorsionada de Toni Toledo i unes guitarres amb aires al “1977” de Billy Corgan. “Ens ho han dit, però no ha estat premeditat... a més, Smashing Pumpkins tampoc mai no ens han agradat gaire” diu Jaume Gost (baixista). Aquesta és una de les cançons més enèrgiques, infeccioses i amb un dels moments més radiants de fúria elèctrica i ràbia emocional continguda de Jaime García. Bona punteria, per continuar després amb “My home is not a place” i un baix gruixut que evoca les textures dels sons negres dels setanta. A “Translate” (Subterfuge, 3 d’abril) la base rítmica és corpulenta i els teclats tenen molt de pes discursiu. Qui és que no queda atrapat per l’eteri teclat d'“Slow down”? Sergio de Jet Lag n’és el responsable i s’afegeix als tres companys de fatigues com un dels nous membres de ple dret de la formació en directe, així com també Michael Mesquida de The Satellites –i múltiples projectes més- que omple el buit que va deixar Carlos Pilán. Sonen més fàcils que a “Lost and Found” (Subterfuge, 2003), “un disc probablement més hermètic”. Les 13 cançons que inclou el seu sisè àlbum d’estudi han estat enregistrades pel seu habitual tècnic de so, Edu Baos, i mesclades, produïdes i masteritzades per Pablo Ochando i ells mateixos. “Hem jugat més amb efectes”, la qual cosa no els resta naturalitat, simplicitat i efectivitat en les melodies. S’han guardat a la butxaca “The day that you came” per editar-la més endavant. La portada i el videoclip de “Nonsense” -primer single i efectiu plany de lirisme-, que ha realitzat Pablo García en el pis on la família dels dos germans ha estat vivint fins fa poc, fan també que aquest sigui el seu disc més personal. Mostrant una àmplia gamma de possibilitats vocals, Jaime aconsegueix alguns dels seus millors moments. En la manera de tocar “és el nostre disc més canyer”. “Not like you” n’és un exemple. Un disc carregat de mitjos temps i temes més accelerats que presentaran de gira durant aquest mes i el pròxim.