Tuesday, December 30, 2008



Un altre disc de 2008 que tendrà, intuesc, llarga vida també en el 2009, almanco per mi. M'exciten aquests abruptes, però alhora melosos, canvis de ritme. Aquestes brutes melodies i cants de tucà amollats entre tanta fauna i flora. Uns deixebles d'Animal Collective, diuen, però directes al gra. Intuïtius, bruts i immediats, sense elitismes. Com noltros. Ave, Abe Vigoda! Ave, Papagayo!