Un altre disc de 2008 que tendrà, intuesc, llarga vida també en el 2009, almanco per mi. M'exciten aquests abruptes, però alhora melosos, canvis de ritme. Aquestes brutes melodies i cants de tucà amollats entre tanta fauna i flora. Uns deixebles d'Animal Collective, diuen, però directes al gra. Intuïtius, bruts i immediats, sense elitismes. Com noltros. Ave, Abe Vigoda! Ave, Papagayo!