"TODO EL MUNDO CONTRA LA PARED/TODO EL MUNDO QUIETO Y SIN HABLAR/POR QUÉ EVADIRSE A OTROS MUNDOS AUN MÁS PEQUEÑOS/SI MIS OJOS TAMBIÉN SE CIERRAN ANTE LO REAL"

Manta Ray.

S'acosten dies de baixes temperatures i...nits fredes. "Remembranza" (The Leaf Label, 2005) de Murcof t'ajudarà a carregar més l'atmosfera d'inquietud, misteri i profunditat. Jeje. Sembla el lema d'un spot, eh! Per què no? Recoman els passatges electrònics cinematogràfics del mexicà Fernando Corona que funcionen de banda sonora que estimula la pròpia imaginació.

Ahir, de camí cap a casa, el vici que me cega cap a la música no va poder evitar, tot i tenir altres feines, que entràs a la tenda de discos. Un exercici habitual resultat de l'afició a entretenir-me remenant entre les cubetes de discos de les botigues. Però, en aquesta ocasió, sense cap objectiu de compra concret en ment -d'entre els molts que tenc. En una primera passada, els meus ulls van clavar-se a l'elefant que il·lustra el disc de The Evens. Editat el passat 2005, encara no l'havia escoltat tot i haver llegit sentides cròniques dels seu pas per la península. Ian MacKaye (Fugazi, Minor Threat i Embrace, i també amo del segell Dischord) va ser l'únic reclam que vaig necessitar per no pensar-m'ho ni un segon. Rotunda decisió! Dotze cançons de rock a curta distància, intimista i incisiu com sempre ha estat el rock punyent i militant de compromís social i polític de MacKaye. Amb la premisa de menys és més, tan sols amb la seva guitarra i veu, i la bateria i també veu d'Amy Farina (ex-The Warmers), The Evens aconsegueixen proximitat, sinceritat i sensiblitat sense additius ni adulterants. Minimalisme sentit! Ens transporten a Beat Happenining, Modern Lovers, The Feelies o Young Marble Giants. Un passat quasi esborrat que es recupera amb aquest disc. "When things should work but don't work that's the work of all these governors"