Ahir, de camí cap a casa, el vici que me cega cap a la música no va poder evitar, tot i tenir altres feines, que entràs a la tenda de discos. Un exercici habitual resultat de l'afició a entretenir-me remenant entre les cubetes de discos de les botigues. Però, en aquesta ocasió, sense cap objectiu de compra concret en ment -d'entre els molts que tenc. En una primera passada, els meus ulls van clavar-se a l'elefant que il·lustra el disc de The Evens. Editat el passat 2005, encara no l'havia escoltat tot i haver llegit sentides cròniques dels seu pas per la península. Ian MacKaye (Fugazi, Minor Threat i Embrace, i també amo del segell Dischord) va ser l'únic reclam que vaig necessitar per no pensar-m'ho ni un segon. Rotunda decisió! Dotze cançons de rock a curta distància, intimista i incisiu com sempre ha estat el rock punyent i militant de compromís social i polític de MacKaye. Amb la premisa de menys és més, tan sols amb la seva guitarra i veu, i la bateria i també veu d'Amy Farina (ex-The Warmers), The Evens aconsegueixen proximitat, sinceritat i sensiblitat sense additius ni adulterants. Minimalisme sentit! Ens transporten a Beat Happenining, Modern Lovers, The Feelies o Young Marble Giants. Un passat quasi esborrat que es recupera amb aquest disc. "When things should work but don't work that's the work of all these governors"