Thursday, October 30, 2008

Altres assignatures pendents. Una que ja ha passat l'aprovat -i això que segons comentaven pareixia que seria de molt deficient...- és Evan Dando. Indisciplinat, gens rigorós i destartelat, a Lloseta va aconseguir transmetre aquella essència propia del rock alternatiu dels 90; avui en dia poc habitual i únicament existent en molt pocs. Del tot despreocupat va ser com si ens oferís un dels seus assajos -que diuen i que ell diu que no fa. Talment com si es tractàs d'un vespre qualsevol en el seu local d'assaig. Una actuació que s'allunyà de l'actual concepte d'espectacle o de concert. Un concepte que ha pres totalment el relleu a les maneres de fer d'abans. Ara tot està calculat, mil·limetrat. Tothom vol anar a un concert i sentir que soni perfecte i, fins i tot, amb elements extramusicals. Uns concerts, ara, que són del tot previsibles i allunyats de tota improvisació i de la inspiració que el moment, el lloc i l'estat anímic puguin inspirar. Inspirat, Evan Dando, precisamet no hi estava. Animat i animós, tampoc. Evan Dando no és perfecte, com ningú. La perfecció dista de la humanitat, i d'això precisament -d'humanitat sobre l'escenari, Evan Dando no es queda curt. Continua essent aquell al·lotot que fa anys va liderar l'escena del pop americà. I continua predicant l'exemple. Tot i que les seves harmonies pop sonen perfectes en disc; en directe la feblesa el mostra absolutament amateur. I això s'agraeix avui en dia. I s'agraeix la seva actitud i aptitud punk.

I l'altra, encara pendent: Come. Fa anys quasi varen arribar a trepitjar Mallorca. Ni aquí ni enlloc els vaig arribar a veure. En dues setmanes, torn al Tanned Tin, però no a Cantàbria, sinó a Castelló. No serà peix, sinó arrosset. I segur que molt bo, com ells.

Monday, October 27, 2008


Na Magda i jo hem acabat essent freaks avorrits de la vida! Un bon moc duiem. Dits enrampats i ulls vidriosos com a plats! Això és el que va donar de sí la Fira del Disc, aquest passat cap de setmana. Això i aquesta fabulosa portada en vinil. The Beach Boys i...Depeche Mode, Felt, Peter Gabriel, Talking Heads, The Chameleons, Fugazi i...uns Liars que...han resultat ser italians, de Brescia. Sempre ho veureu! Segur, però, que m'encantaran! Prince, Sam Cooke, Buddy Holly, tropicalismes diversos o Adam and the Ants ho he deixat per a l'any que ve, que les cubetes ja ens saluden i ens esperaran. I perquè ella me va prendre el den Pere Tàpies fent footing. En temps de crisi (diuen), m'encanta l'euro!

Friday, October 17, 2008


Provoca la puresa blanca del vinil.

Thursday, September 25, 2008

Thursday, July 31, 2008

Wednesday, July 02, 2008







Sé que cada història és un món apart. Però on hi hagi un Kevin Shields, una Bilinda Butcher (na Rossy de Palma nostra) i companyia, ja poden continuar predicant, en aquest segle XXI, gent com Pixies, The Jesus and Mary Chain, Sebadoh o, per exemple, Happy Mondays. Grups, aquests, que han tornat en aquests darrers anys i als quals els hem donat una oportunitat, que no tenguérem en el seu moment. Els dos primers amb més encert, els dos darrers amb més desgràcia. Els de Shaun Ryder: un oi! Al juny de 2008 My Bloody Valentine no només han deixat testimoni del que varen ser, sinó que han demostrat el que són. Han tornat avançats a tot. A tot i al seu temps. BRU-TAL! Assignatura pendent a la qual, com tot, un s'hi encarava amb ganes, però amb molta por. Amb por de topar-se amb la desil·lusió. Amb la susceptible certesa, a priori, d'haver anat fins a Manchester per acabar enterrant tot un mite i pegar portada a aquells residus vius de tota una època il·lusionant. Ni mite ni òsties. Han tornat més vius que mai i que ningú. Por és el que feren! Encara m'escarruf pensant en aquell You Made Me Realise abocat en un forat negre de mitja hora de renou estrepitós, pur i dur. Per després saber sortir-se'n sense un saber com. Una puta locura! Prop de dues hores d'uns My Bloody Valentine avançats, com sempre, al seu temps, al seu present. Un present amb uns coetanis que al seu costat queden absolutament ridiculitzats a no res. Ja tenien aquesta capacitat quan eren menors d'edat i després de 24 anys continuen alliçonant. Shields, més engreixat i amb més de 10 amplis i mil i un pedals. Fuzz a fons! Vaja, tota una òstia que fa mal. Per quedar sembrat i tocat! Si hagués cregut i m'hagués posat els taps (ara que van de frikis?, dèiem), tres dies després no sentiria encara psicofonies. Psiconeuròtic, estic!

Friday, June 06, 2008

Thursday, June 05, 2008



FOTUTS BOTONS!!! PS2008

Wednesday, May 21, 2008


S'HAN ACABAT LES VACANCES: FÓRUM, FÓRUM. El cremarem amb Throbbing Gristle

Monday, July 30, 2007

Un dels molts moments d'aquestes vacances...

Monday, July 02, 2007


El bon "rollo" continua... i pot ser continua per molta estona!

Tuesday, May 22, 2007



Torn a l'Apolo, després de més de dos anys i mig. Per primera vegada, però, estaré a la [2]. Si, serà després de tres dies de pallissa... però no m'ho perdria per res del món.

Wednesday, May 02, 2007


Isiltasunean, aurrez-aurre, itzultzen dira,oroimenez soilik itzultzen dira nahiak.Lurra geldirik balego bezala ez da ezer mugitzen.Astiro astiro bueltaka zabiltza berriz etazoritxarreko atsegin berbera itzultzen daizkiriaturik balego bezala. Ohartu gabemomentu berri bat, beste urte bat.Izkiriaturik balego bezala. Nik han desiratu zintudan,isiltasunean aurrez-aurre, zure isiltasunarenartean nahiz eta berez arrotzak izan.Tren horretan eseri nintzen, liburuko orriakaurrera zihoazen ta hasieran geldialdi anitz,lehioaren beste alderako bapateko begirada anitz,kontrako eserlekutik paisaia atzera egiten ikusten,irudiak ez dute aurrera egiten, atzera egitendute nire buru puta hontan. Ezarian, ixilean,murgilduta. Aurrez aurre, ixilean, aurkituta.

Monday, March 26, 2007

Thursday, March 08, 2007

Friday, March 02, 2007

Wednesday, February 21, 2007


Damon and Naomi, divendres. Què deu fer 10 anys, ja?

Wednesday, January 24, 2007


Encara existeixen els regals caiguts del cel! Hauré vist Slint!

Sunday, December 31, 2006

Vull fer el Cap d'Any amb voltros!

Wednesday, November 22, 2006